Ara que la lluna ens mira
Convertirem la mirada de la serp,
aconseguirem el tot des del res,
raptarem el repte dins un cau,
la mel és gel quan caminarem,
i un final farem, pols a pols,
puny a puny, dins la lluna,
que ara que ens mira, estima,
i aquesta cançó no és per ningú,
ni per tu ni per mi, per la lluna,
que ho és tot, tothom té un pas,
o dos, o tres, o potser tres parells,
la pell amb la pell fa teixits i fils,
ara que la lluna no mira, mirem-nos,
ja nus de nits, de dies, de comiats,
ja nus de tot comença el robí,
de la vila d'atzars a Robí,
l'onze de l'onze del dos mil onze,
tot allò fet fins ara no tindrà drets d'autor,
a partir d'aquesta lluna que em dóna versos
els estels tindran els drets pels deixebles,
entre bruixes, diables, lluna i astres,
un, dos o tres, tant i tant és,
que es fa en un no res,
des del títol al final,
mica en mica,
despullem la sang,
la vessem al grisol,
fins ara els llibres,
fins ara els poemes
eren una forma d'amor,
ara són ja font de l'enyor,
però no per això menys,
però no per això més,
de tot o de res, del ser,
mirarem les coordenades,
el cor de l'erupció sagnant,
poc a poc i cop a cop,
a anys llum de tu,
a anys llum d'ell,
d'ella, d'ells,
de tot,
de totes.
Voltarem
a la plaça
en somnis,
entre llunes,
entre el sol,
entre tu i jo,
lluna dolça.
Stay featured or remove this badge.
