COMENÇARE PEL PRINCIPI...
Joan Reverté
En un principi, Déu va crear l'home... Ui..! potser he anat massa enrere, no?
Torno a començar....
Vaig néixer a Tarragona un bonic dia d'abril , Vaig créixer envoltat d'un món amb berenars de pa amb vi i sucre i tardes de "dibujos animados" a la tele.
Els meus primers records d'escola, son les monges, aquelles dones de negre anomenades "las carmelites teresianes missioneres descalces" i que sempre portaven sandàlies i mitjons. Són records que fan olor a passadissos de convent, a l'olor de lacera cremada dels ciris. la meva historia escolar acaba anys desprès Per a l' Universitat Laboral; una que tenia nom de dictador. Això si, mai vaig ser un alumne model, però vaig anar tirant.
Des de jove vaig estar vinculat al Moviment Escolta Català, del qui vaig aprendre valors tant importants com l'amor a la natura i a la condició humana, la llibertat i el sentiment de nació a part de molt bones estones a la vora d'un foc de camp cantant cançons.
L'afició al cant em ve per part del avi "Papitu" que mai va estar a Cuba però que cantava al "Cor l'Ancora" i m'hi va engrescar
A principis dels anys 70's, vaig escoltar uns discs de cançó catalana.... i no vaig trigar gaire en voler imitar aquells cantants, així com vaig ser bon minyó els Reis em van portar una guitarra amb qui em barallava sovint per aconseguir treure tres tristos acords. Sort vaig tenir del "Jose Antonio" aleshores "novio" de la meva cosina. Ell em va donar les primeres lliçons del que és una guitarra, un do-fa-sol...una cançó, cosa que jo no vaig aprofitar gaire, doncs aquest estrany aparell de fusta amb sis cordes i forma de dona, encara més avui una mica rebel.
Amb el temps i amb paciència per part de tots vaig fer dues perfectes porqueries de cançons "El moixó" i "El nen de plàstic" I amb l'empenta dels amics vaig debutar al desaparegut auditori de Radio Tarragona el 24 de setembre de 1977. I així va començar la meva aventura com cantant "plena de gracia i salero" fins l'any 1990. que per motius personals vaig tenir que penjar els trastos.
Aquesta historia compren, entre pitos i flautes, més de quatre-centes actuacions, inclou el pas per la mítica " Cova del Drac" del carrer Tuset a Barcelona; on em van lliurar "la Musa de l'Amistat" També alguns festivals importants, col•laboracions solidàries. Conèixer pobles, compartir escenari amb gent de renom,... i sobre tot el mes important, conèixer a molta gent encantadora.
L'any 2006 i com feia temps que em picava el cuquet de la musica. Vaig decidir tornar als escenaris desprès de 15 anys de dedicar-me a altres arts....
monculturals_yahoo.es
Telf: 646287914
