NOTÍCIES
EL SOPAR
Coproducció: Iguana Teatre – Produccions del Mar
Intèrprets: Jordi Cumellas, Lluqui Herrero, Agnès Llobet, Irene Soler i Carles Molinet.
Autor: Joan C. Bellviure
Direcció: Joan Carles Bellviure
Durada de l'espectacle: 1h 30m
Un experiment emocionant que convida els espectadors a convertir-se en part activa de l’autoria de l’obra.
Cinc personatges fan un sopar en una casa. Quinze minuts abans de començar l’espectacle els actors sabran si són amfitrions o convidats, si són casats o fadrins, amics o part de la família. Tampoc no coneixeran ni els seu estatus social ni el motiu d’aquesta trobada, ni què succeirà aquest vespre. Tot es produirà per primer cop en el moment de l’actuació, a partir dels personatges creats amb l’ajuda del públic.
L’única cosa segura és que aquest sopar serà un detonant dins la vida d’aquests personatges. Aquest vespre s’alliberaran les emocions reprimides, sorgiran els secrets guardats i les velles frustracions...
Dossier EL SOPAR.pdf
Fotos al Flickr
camarada k
L’espectacle es configura a partir dels diaris, la correspondència, la producció literària i la vida de l’autor rus Daniil Kharms, marcada per la II Guerra Mundial, quan la repressió stalinista l’escomet i gairebé també ho fa amb totes les seves amistats.
Els textos mostren Kharms com un gran observador, espantat per la realitat monstruosa que l'envolta. Les seves miniatures literàries són sovint divertides, però sempre tràgiques; narren escenes de la pobresa i l’opressió a través de símbols fantàstics i satírics, i això genera un món imprevisible i desordenat, amb situacions absurdes i inexplicables.
Daniil Kharms (1905-1942) és un autor rus que s'inclou en el corrent del surrealisme i de l'absurd. Autor sobretot de poesia i relats breus, sobrevisqué gràcies a la literatura infantil i morí en un sanatori com a enemic del poble als 37 anys d’edat. Els seus escrits se salvaren de la desaparició gràcies als amics i familiars que els recolliren i els publicaren uns anys més tard.
Cartell_camarada_40x51.pdf
Dossier CAMARADA K Cat 2010.pdf
FITXA TÈCNICA camarada K-cat-.pdf
Programa Camarada Català 2010.pdf
fotografies per
baixar-se al flickr
enllaç als vídeos
QUIN ALTRE VESPRE!
J.A. Mendiola
Diari de Balears – diumenge, 18 de gener de 2009
Camarada K. Crec que podria omplir tot l’article d’adjectius, tots ells elogiosos, però no sé per on començar. Si per l’obra, tant per imaginativa com per la posada en escena; o per l’ambient que hi havia el dia de l’estrena, espectacular, el Teatre del Mar feia goig, ple de gom a gom, el de les grans ocasions; o pel fet de descobrir l’autor rus del qual no havia sentit ni tan sols parlar mai, el tal Daniil Kharms; o per la meva admiració pel que fa a Joan Carles Bellviure, que no fa sinó créixer cada cop més i no tenc ni idea de fins on arribarà, acompanyat pel seu company de joventut Miquel Àngel Joan, l’altre Llonovoy. Consti que n’havia vist unes imatges per televisió i val a dir que tenia una mica de por iconoclasta. Tot just en començar l’obra, quan surt Joan Manel Vadell amb la meravellosa titella que ha creat per l’espectacle Julliete Prillard, me’n vaig adonar que no hi havia motiu per preocupar-me. Camarada K és un recull de petites històries, molt petites, posades sobre l’escenari que conformen un calidoscopi imaginatiu, absurd, dens, intel•ligent i divertit alhora barrejat amb el que podríem dir una petita, però més que suficient, i tràgica biografia de l’autor, al quan dóna vida la titella, que fins i tot ens fa oblidar que ho és per convertir-se en un personatge més, que acompanya l’esmentat Vadell, Margalida Grimalt i Sergi Baos. Tot plegat conforma un espectacle que podríem estar aplaudint fins a hores d’ara. Quina passada, quin goig saber que aquí també podem fer teatre d’alt nivell i petit format. Per què més?
NO ERA DE LOS SUYOS
Francesc M. Rotger
Diario de Mallorca – dissabte, 17 de gener de 2009
És inconcebible no sentir-se commogut, no gaudir com a espectador, amb similar exercici de talent i sensibilitat, en un espectacle com Camarada K, el segon muntatge per a adult del segell Produccions del Mar. Aclapara, la veritat, similar reunió de gent tant brillant en el seu ofici: el fins ara per a la majoria de nosaltres desconegut autor rus Daniil Kharms (una altra víctima d’aquell crim contra la Humanitat que fou l’estalinisme), el creador escènic Joan Carles Bellviure, l’escenografia i el disseny de Miquel Àngel Joan Llonovoy, el trio de meravellosos intèrprets que composen Baos, Grimalt i Vadell, i així successivament, fins abastar la totalitat de l’equip.
Camarada K es constitueix, en bona mesura, sobre una dualitat estremidora: les escenes concebudes per Kharms, surrealistes, enginyoses, algunes fins i tot genials, molt divertides en qualsevol cas, i la pròpia trajectòria vital de l’autor, desgajada en fragments dels seus diaris i encarnada en una titella que representa a aquest escriptor rus, refusat per la intolerància de la dictadura comunista i mort literalment de fam, abans de complir els quaranta anys. Ja tan sols per recuperar a aquest creador, inclús per reivindicar la seva figura, en un al•legat que serveix per a tots els totalitarismes (però sense exageracions pamfletàries), el present muntatge valdria la pena. Però és que, a més, està realitzat amb una precisió i una delicadesa extraordinària, compaginant acertadament diversos llenguatges i establint una successió màgica d’episodis en un entorn que propicia el joc escènic en tots els seus sentits.
L’expectació despertada per aquesta segona producció pròpia omplí l’aforament del Teatre del Mar, el dijous, amb uns espectadors que aplaudirem amb moltes ganes el muntatge. I molt particularment el treball matisat, superb i maratonià de Margalida Grimalt, Sergi Baos i Joan Manel Vadell.
CAMARADA K
Javier Matesanz
Diari de Balears, dissabte 24 de gener de 2009
La comèdia és un gènere molt més arriscat que el drama, ja que un drama que no funciona és un relat trist que no emociona o no interessa, però voler fer gràcia i no aconseguir-ho significa, normalment, fer el ridícul. I pel que fa al corrent creatiu, al moviment estilístic o al llenguatge emprat per contar una història, l’absurd és potser el més complicat. Temerari, fins i tot,perquè una travelada pel que fa al to, al ritme o a la lògica interna de la il•lògica imperant, marca la diferència entre un lúcid exercici de surrealisme i un autèntic doi sense sentit i amb estrambòtiques pretensions humorístiques sense gens d’èxit. Per això, barrejar-ho tot i plantejar un espectacle tragicòmic de caràcter absurd és una gosadia gairebé imprudent, que quan desemboca en resultats tan brillants com els assolits per Joan Carles Bellviure amb Camarada K, es pot considerar una autèntica i admirable proesa teatral. No cal conèixer l’obra de Daniïl Kharms per entendre i gaudir la funció. De fet, ningú no coneix l’obra del gairebé inèdit autor rus i tots gaudírem i compartírem el trist humor existencial i filosòfic d’un creador a reivindicar, que tal com ell mateix assegurava (segons ens diuen a l’obra), només estava interessat en el vessant absurd de la vida, que fou el que sempre intentà reflectir als seus escrits. Potser per fugir de la realitat que el condemnà, l’oblidà i el matà de fred i de gana a un manicomi.
El muntatge no té un fil conductor lògic des d’un punt de vista narratiu. Això hauria traït l’essència creativa de l’autor. Però, en canvi, tot hi té sentit gràcies a una certa coherència impossible i a una lucidesa delirant, però intel•ligent i mai gratuïta. Res no és gratuït a la funció, encara que pugui semblar inconnex o demencial. Existeix, durant tota la representació, una cadència emocional que cohesiona el conjunt. Va d’allò més embogit fins a la més íntima tendresa, de les relacions més delicades o còmplices a les reaccions més esbojarrades, però tot adquireix sentit global. I no tan sols per la solidesa dramàtica de l’absurda proposta còmica, sinó també per l’enèrgica i convincent feina interpretativa dels tres actors, que mai no perden la concentració, que mantenen la tensió del relat en tot moment, evitant que el desbarat esdevingui beneitura, i que fan una exhibició de versatilitat i de domini de l’espai i del ritme de l’acció, aconseguint així la necessària fluïdesa per impedir que Camarada K es converteixi en un seguit de gags divertits però aïllats i sigui un dels millors productes de les darreres temporades. Bellviure ho ha tornat a fer. Aquest cop amb“històri(es)” russes.
ENCERRADOS EN EL HORROR
Emili Gené
Ultima Hora – 29 de gener de 2009
Caleidoscopi tenebrista que tot i així provoca rialles. De vegades i entre dubtes. La deconstrucció ens impedeix preveure, organitzar mentalment un contingut que es rearma contínuament, instal•lar-nos en un registre. És per això que podem riure just quan acabam de sentir el terror que batega en la mateixa escena. Retrat desquiciat d’una realitat prohibida pels temps postmoderns però que no obstant ens queda tan propera: hi ha sempre surant un aroma entre el mobiliari que es mou que ens resulta familiar. Si, nosaltres visquérem allà fa res, tan sols que els personatges que es persegueixen per sobre l’escenari no han pogut fugir a temps del malson. Però tan sols una filera de butaques ens separa, una frontera que és mirall amb l’amenaça d’abduir-nos com fa el sofà, tota una troballa escenogràfica. Evoquem, per suposat, a Kafka o Orwell i demés retratistes de la sinrazón al•lucinant contemporània. Kharms ens arriba llegit, estimat, esquarterat, per un creador teatral. Joan Carles Bellviure ens enfronta al món de l’autor rus sense didactisme. Sense traducció. Però la lucidesa de la seva lectura reforça els textos i en cohesiona el discurs. Ens impedeix perdre-nos en el laberint, encara que ens deixa sols durant la travessia. El passeig, pur sobresalt, compta amb l’atractiu de la brillantor estètica amb la qual està dissenyat. Discurs net, detallista i objectual, precisió quasi exagerada en l’encaixament de les llums, moviments i escenes. O és una altra manera de mostra la bogeria? Enlluernador el treball dels actors (un altre mèrit del director), obligats a canvis bruscs de registre resolts amb aparent naturalitat, com mecanisme robòtics conduits per un extravío que es crit o absurd però sempre violència: personatges sense ànima, autòmats abandonats a protocols sense conte. Tan sols en la veu en semioff de l’alter ego de l’escriptor ressona el contrapunt d’una nota de sentiment, de distància. Treball impecable a la fi.
D’HOMES BLAUS I COLUMNISTES DE COLOR ROSA
Núria Martí
Youthing 378. 30 de gener de 2009
Heus aquí una columnista de color rosa, amb antenes a les orelles i tassons de vi per sabates, que escriu en una revista que fa olor de patates fregides i té forma de sobrassada aixafada. No, no m¡he tornat boja. M’he quedat simplement impressionada . Vaig anar a veure Camarada K una mica empesa per les bones critiques que en vaig veure als diaris. No em cridava gens l’atenció el nom de Daniil Kharms , l’escriptor en qui està basada l’obra. Crec que no m’equivocaria gaire si dic que a Mallorca no hi havia més de cent persones (què dic cent, cinquanta) que coneguessin d’avantmà qui era aquest intel•lectual rus. Per tant li fa. Ni que fos un personatge imaginari. Daniil Kharms no importa. El que si importa és l’absurditat dels seus escrits i la brillant manera que ha tengut Joan Carles Bellviure de dur-lo damunt dels escenaris. Una obra equilibrada entre la bogeria dels seus tres protagonistes, el dramatisme del personatge i la tendresa d’una tereseta que, de tan ben feta que està, sembla que hagi de prendre vida en qualsevol moment. Hagués pogut quedar una comèdia xereca i de mal gust. I en canvi ha quedat una obra rodona i culta, que no per això divertida. Potser, si li hagués de trobar un defecte, n’esmentaria la seva llargada, o els crits de peixatera que en algun moment s’escolten, però res, menudeses. Que de què va la història? De res i tot. D’homes sense cap, d’al•lotes que moren passejant pel carrer o de nins que ja no recorden qui són ni què han sortit a comprar. És una Margalida Grimalt desapareixent engolida per un sofà. Un Sergi Baos que surt de l’armari. O un Joan Manel Vadell que treu el cap per un rellotge. El que dèiem... una columnista de color rosa que escriu en una guia d’oci que té forma de sobrassada aixafada. Un encert el del Teatre del Mar de prorrogar l’obra per aquest cap de setmana. Ja hi podeu córrer.
PREMIS I RECONEIXEMENTS
Premi al Millor Espectacle 2009 de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mar.
Nominació als Premis MAX 2009 com a Millor Espectacle Revelació
5 nominacions als PREMIS ESCÈNICA 2009-2010
Millor Espectacle – Camarada K
Millor direcció – Joan Carles Bellviure
Millor Dramatúrgia – Joan Carles Bellviure
Millor Escenogrfia – Miquel Àngel Joan
Millor Il•liminació – Miquel Fullana
Seleccionat per
la XARXA DE TEATRES ALTERNATIUS 2009/2010 quedant en segona posició d’entre més de 150 espectacles presentats.
per l’ODA
per el circuït del PROJECTE ALCOVER 2010
pel circuit de MURCIA
FUNCIONS I ASSISTÈNCIA A FIRES
Estrena i pròrroga de les funcions previstes Teatre del Mar- del 15 de gener a l’1 de febrer 2009
Fira de teatre dFeria – Donostia – 30 de juny de 2009
Fira de Teatre de Tàrrega – 10 i 11 de setembre 2009
Fira de Teatre de Manacor – 24 de setembre 2009
La Fundición – Bilbao – del 27 al 29 de novembre 2009 Xarxa Teatres Alternatius
V Mostra de Teatre Alternatius Teatre Tantarantana -2 de desembre 2009 Xarxa Teatres Alternatius
La Imperdible de Sevilla –de l’11 al 13 de desembre 200 Xarxa Teatres Alternatius
Teatre de l’Aurora – Igualada – del 19 al 21 de febrer 2010 Xarxa Teatres Alternatius
Teatre el Musical de València – del 3 al 7 de març 2010
Centro Cultural Lugaritz – Donostia – del 16 al 18 d’abril 2010
Sala Nasa – Santiago de Compostela – del 7 al 9 de maig 2010 Xarxa Teatres Alternatius
Lagrada – Madrid – del 14 al 16 de maig 2010 Xarxa Teatres Alternatius
Teatre Tantarantana – Barcelona – del 18 al 22 d’agost 2010
L’Estruch – Sabadell – 24 de setembre 2010
La Planeta – Girona –25 i 25 de setembre 2010
Teatre Principal de Maó – 16 d’octubre 2010
Auditori d’Alcúdia: 23 d’octubre 2010
Teatre del Mar – 11 i 12 de desembre 2010
Teatre de Petra – 18 de desembre 2010
fitxa artística i tècnica
Autoria / Direcció . . . Joan Carles Bellviure
A partir de textos de Daniil Kharms
Intèrprets . . . . . Sergi Baos
Margalida Grimalt
Joan Manel Vadell
Espai Escènic / disseny gràfic
i ajudant de direcció . . . Miquel Àngel Joan
Il•luminació . . . . Miquel Fullana
Disseny i realització de vestuari. . Antònia Fuster
Construcció titella . . . Juliette rillard
Construcció escenografia . . Bernat Damians
Assessorament lingüístic . . Carme Planells
Fotografia . . . . . Ruben Ballester
Vídeo . . . . . Joan Serrano
Equip Tècnic . . . . .Juanro Campos i
Sandra Gonzàlez
Producció executiva. . . . Jordi Banal
Producció . . . . . Aina Salom
necessitats tècniques
espai escènic mínim
Amplada 8 m
Fondària 7 m
Alçada 5 m Possibilitat de clavar al terra
il•luminació
- 30 canals de dimmer
- 30 PC’S de 1000w amb pales
- 7 retalls de 1000w amb 1 portagobos i 1 iris
- 12 par 64- lamp nº 5 i 2 del nº 2
- taula de llums programable amb presets
- cablejat
so
- P.A. 2 monitors darrere l’escenari i 2 al darrere de la sala
- Taula de so analògica amb possibilitat de fer 3 enviaments separats
- 2 C.D. amb autocue
personal
- 1 tècnic de llums
- 1 tècnic de maquinaria
- 1 persona per carrega i descarrega, al arribar la companyia i desprès de la funció
camerinos
Camerinos en condicions (banys , aigua corrent, miralls, cadires ,taules , etc.... ) per a 3 persones. A disposició dels actors un pack de 6 ampolles d’aigua.
Temps de MUNTATGE : 10 hores
Temps de DESMUNTATGE : 1 hora
Durada de l’ESPECTACLE : 90 minuts
Contacte
Jordi Banal produccionsdelmar_gmail.com
EL SOPAR és un espectacle sorgit del taller laboratori L'ACTOR EN DESEQUILIBRIideat i dirigit per Joan C. Bellviure.
6 actors es troben front el repte de la improvisació. Després de jornades d'entrenament, el mateix dia de la funció i gràcies a les indicacions i suggeriment dels espectacdors, es desenvolupa l'acció.
Amb el "sopar" com a tema principal, cada funció suposa un repte així com un espectacle diferent.
seqüències, 4 ficcions d'avui
Quatre dels creadors més destacats de Mallorca s’han unit en un espectacle on cadascun d’ells ha elaborat una peça breu amb el llenguatge teatral i l’estil que li són propis. El resultat són quatre seqüències-ficcions: Rere el mirall de Biel Jordà ens parla en clau poètica de la incomunicació present en els nostres dies; Speculatio de Pere Fullana parla d’espeologia, especulació, apocalipsi i la fi del món; Fora de Camp de Joan Carles Bellviure ens endinsa en clau d’humor en el món de la política i les imatges de campanya i Mo(n)struari Barceló de Rafel Lladó, reflexiona sobre les reaccions del públic enfront de l’obra de Barceló.
ESCENA I LITERATURA, abans Teatre i Literatura és un projecte dirigit als centres educatius.
Any rere any s'adapten textos literaris al llenguatge teatral per tal que els alumnes puguin accedir a una activitat complementària que suplementi les lectures obligatòries incloses en el curriculum escolar.
El projecte ofereix la representació de l'espectacle seguit d'un col·loqui amb els actors, moment en el qual els alumnes poden resoldre dubtes i debatre sobre temes relacionats amb la lectura i l'espectacle.
Anualment s'ofereixen dues propostes pels departaments de Llengua i Literatura catalanes i una per a Llengua i Literatura castellana.
Les propostes ocupen tres setmanes - una per proposta - que es reparteixen en els tres trimestres del curs escolar.
Teatre i Literatura es un projecte creat pel Teatre de Pontent i adaptat per Produccions del Mar per a les funcions a les Illes Balears.
HISTÒRIC
La Plaça del Diamant
La dramatúrgia d’aquesta novel•la se centra en les vides de la Natàlia-Colometa - que viu una guerra, la guerra civil espanyola, que no entén i en la qual el seu marit pren part – i, en segon terme, en Quimet. El seguiment del seu desenvolupament personal i vital ens portarà a fer-nos una idea de la postguerra i les relacions entre homes, dones i les jerarquies familiars des dels anys quaranta fins a la mort de la Natàlia. Ens permetrà conèixer la vida d’una dona en aquestes circumstàncies i, fins i tot, com un segon matrimoni és més necessari, per tenir la protecció d’un home, que no pas per l’elecció personal.
Autoria de Mercè Rodoreda
Dramatúrgia de Jonay Roda
Dirigida per Txell Roda
interpretada per Caterina Alorda i Agustí Sanllehí
Tirant lo Blanc és considerada la novel•la cavalleresca més important en llengua catalana. Escrita al segle XV, narra les aventures cavalleresques i amoroses del cavaller Tirant, que de manera heroica viatja arreu del món batallant per França, Sicília, Rodes i Constantinoble, amb tan d’èxit que acaba casant-se amb la filla de l’emperador, Carmesina, i és nomenat Cèsar de l’imperi. Però en aquesta novel•la tan importants són les gestes cavalleresques com les amoroses, situacions del tot actuals que podrien ben bé traslladar-se a la porta de qualsevol institut; aquest Tirant ens proposa fer aquest exercici d’imaginació, situant aquest text clàssic en un moment de l’actualitat.
La dramatúrgia d’aquest clàssic parteix d’alguns capítols de la selecció feta pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, sobretot dels que es basen en les situacions amoroses, amb intrigues, passions i traïcions tan clàssiques com actuals i que tenen com a protagonistes tres dels personatges de la novel•la de Martorell: Tirant, Carmesina i Plaerdamavida.
Autoria de Joanot Martorell
interpretada per Carol Linuesa, Estela Martínez i Nel·lo Nebot
Una dramatúrgia àgil i actual és la nostra proposta per conèixer els fets històrics narrats pel Rei en Jaume en El llibre dels fets, la crònica que va deixar com a llegat històric i literari de la seva vida i del seu regnat. Un recorregut on palpam la personalitat del rei, que ens explica en primera persona com es va enfrontar als problemes bèl•lics i polítics de la seva època: les revoltes de la noblesa, les conquestes de Mallorca i de València, els alçaments dels musulmans encapçalats per Al-Azraq, el Concili de Lió...
L’obra teatral Els fets de Jaume I, que parteix de l’edició del Llibre dels Fets publicada per Edicions Bromera, pren com a punt de partida els fets narrats pel propi monarca per endinsar-se en un espai de joc i de diversió on els tres personatges ficticis: Orú, Ordós i Iuú, reviuen els passatges que més marcaren al Rei. Situacions dures, situacions còmiques, situacions emotives... un espectacle per conèixer qui fou i és tot un símbol per la nostra cultura, el Rei Jaume I El Conqueridor.
Autoria de Xavier Dauder
Dirigit per Martín Crespo
Interpretat per Carol Linuesa, Ernesto Pastor i Carlos Galiana
FELIX I GALATEA 19 - 22 desembre 2011
–Teatre de Ponent -
Dirigit al departament de llengua castellana
Una biblioteca que tanca. Nit. Pluja. Un vigilant nocturn. Una bibliotecària tímida. Dos coneguts que esdevenen amics i que esdevenen amants. Amants de la paraula. Del que es diu i del que no es diu. De la poesia ella, de la realitat ell. Galatea i Félix
Dos personatges contraris i complementaris que, a mesura que van entrant en el joc de la poesia, es deixen endur i es converteixen en allò mateix que estant llegint… I la nit avança i avança la tempesta i avancen els poemes que els porten, irremeiablement, a creure que tot és possible…
A través de les seves paraules sorgiran les d’altres, les dels poetes de la història de la literatura castellana: Arcipreste de Hita, Marqués de Santillana, Jorge Manrique, Luis de Góngora, Sor Juana Inés de la Cruz, Pedro Salinas, Vicente Alexandre, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Gabriel Celaya, Gerardo Diego, Félix de Samaniego, Blas de Otero, Antonio Machado i Andrés Fernández de Andrada.
DRAMES RURALS 20 - 24 febrer 2012
LA PLAÇA DEL DIAMANT 13-17 desembre 2010
–Produccions del Mar - català
Dirigit al departament de llengua catalana.
CERVANTES, LA BIOGRAFÍA FARSA 31 de gener a 4 febrer 2011
– Morfema Teatro – castellà
La proposta s’inspira en el tipus d’espectacles que podrien representar les companyies de teatre de l’època de l’escriptor.
Si Cervantes reflectí en la seva obra moltes de les experiències personals, Morfema Teatro fa aquest mateix camí, però en direcció contrària i recorre a fragments de la seva obra per contar el que podria haver estat la seva vida. El retablo de las Maravillas, El rufián dichoso, El coloquio de los perros, El trato de Argel i El Quijote, formen un trencaclosques que, un cop acabat d’encastar i de manera còmica, evoca la fantasia d’una possible vida de Cervantes.
ASSAJANT ALBERTÍ 13-15 d’abril 2011
-La Clota / Moll Oest Espectacles - català
Vicenç Albertí i Vidal (1786-1859) menorquí literat, poeta i traductor fou un referent en la traducció al català del teatre internacional. Beaumarchais, Goldoni o Molière fóren alguns del autors que traduí i que aquest espectacle ens redescobreix a partir d’una trama entretinguda i contemporània.
Quatre joves creadors han estat escollits com a finalistes d'un concurs europeu. Cadascun es prepara una escena de les traduïdes per Albertí i qui guanyi podrà produir una de les obres del traductor al TNC. Tenen només deu dies per preparar-les i estan obligats a cooperar, malgrat que, en realitat, són competidors. El conflicte —i la diversió— estan garantits. Un espectacle on el teatre contemporani i el clàssic (Beaumarchais, Goldoni, Molière traduïts per Albertí) comparteixen escena per mostrar-nos l’autenticitat del teatre d’un altre temps i la realitat del teatre actual.
Full reserves.pdf
triptic TIL teatre 10 A4.pdf
A qui es dirigeix: alumnes d'ESO i de Batxillerat.
Durada: 50min i 1h l’espectacle i 20 i 30 minuts el col•loqui posterior.
Horari: a les 10:00 i a les 12:00 del matí de dilluns a divendres els dies de funció.
Lloc: Teatre del Mar de Palma. c./de LLucmajor 90, 07006 , Es Molinar.
Preu: 6€/ per alumne (de franc els professors acompanyants)
Places disponibles: 200 places per cada torn, 400 per dia.
Contacte: podeu contactar amb el Teatre del Mar a través de:
telèfon: 971 24 84 00 • email: comunicacio_teatredelmar.com
Sol•licitud de reserva
Abans d’assistir a la representació és imprescindible reservar plaça.
telefonant al Teatre – 971 24 84 00 de 9 a 15h
enviant el formulari de reserva per fax 971 25 61 10
enviant el formulari de reserva per e-mail comunicacio_teatredelmar.com
a través del web: www.activitatseducativessanostra.es
a través del web www.teatredelmar.com
el formulari de reserva es pot extreure també d'aquesta plana web
Pagament
Un cop realitzada la sol•licitud de reserva s’ha d’efectuar l’ingrés bancari corresponent a la multiplicació del número d’alumnes reservats x 6 al compte de Sa Nostra de Produccions del Mar
La reserva s’entendrà formalitzada amb l’enviament per fax del resguard de l’ingrés bancari o la confirmació per telèfon (al resguard bancari hi ha de constar el nom del centre i número d’alumnes). Sense aquesta confirmació el Teatre entendrà que la sol•licitud prèvia de reserva queda anul•lada.
Per a més informació sobre el programa podeu consultar el web de Teatre i Literatura:
http://sites.google.com/site/teatreiliteratura/
Un lloc de recerca sobre l’art de l’actor
Quan més segurs estam d’haver arribat a entendre els mecanismes i el funcionament interior de la creació dramàtica, quan més creim haver assolit un control i una mestria com a actors, més a prop ens trobam de l’anquilosament artístic. La matèria amb què treballam és efímera com el mateix art dramàtic. És voluble i es resisteix a fixar-se. La nostra anàlisi del món i la capacitat per convertir l’experiència real en experiència creativa es transforma contínuament. Tot allò que avui funciona, segurament no funcionarà demà.
L’actor és l’element essencial de la creació teatral ,i per tant, si vol formar part d’un art viu, està obligat a interrogar-se contínuament sobre el seu art.
Està obligat, en aquesta lluita contra la fossilització, a un entrenament continu que el dugui a l’exploració de terrenys desconeguts per combatre la certitud, el confort i el dogma.
Les dificultats de la producció dramàtica i les difícils situacions laborals que pateixen els actors fan que rarament disposin del temps i dels llocs per realitzar experiències d’investigació i d’entrenament actoral.
