slide 3 Serguei Serguèievitx Prokófiev va néixer a Ucraïna el 23 d'abril de 1891 i va morir a Moscou el 5 de març de 1953. Fou un compositor i pianista rus i una de les principals figures de la música del segle XX.
Fill d'una família acomodada, la seva mare l'introdueix en l'estudi del piano i de la música clàssica, com Beethoven i Chopin.
Als 13 anys estudia música en el Conservatori de Sant Petersburg, amb mestres com Rimskij-Korsakov.
Als 27 anys realitza gires per tota Europa i Estats Units, interpretant al piano les seves pròpies obres. Al mateix temps també compon encàrrecs pel ballet rus de Diaghilev.
Amb 32 anys es casa amb la cantant d'origen espanyol, Lina Lluvera, i 10 anys més tard torna al seu país natal.
Continua composant, tot i la repressió del govern rus, qui el censura per un excessiu formalisme (influències occidentals) i l'ús d'harmonies cacofòniques (al igual que a Xostakóvitx).
Va compondre en una àmplia gamma de gèneres musicals, incloent-hi simfonies, concerts, música per al cinema, òperes i ballets.
Conreà amb intensitat la música escènica, especialment amb ballets com Romeu i Julieta (1935) i La flor de pedra (1950), que formen part del repertori internacional, i amb òperes com L'amor de les tres taronges (1921), L'àngel de foc (1925) i Guerra i pau (1946). També va compondre música per als films Aleksandr Nevski (1938), Ivan el Terrible (1945), etc.
Després dels difícils anys de la revolució russa (1916-18), Serguei Prokófiev decidí treballar amb més tranquil·litat fora de la seva terra natal. Havent-se instal·lat a París i als Estats Units, l'acollida triomfal que li féu Rússia en la seva gira com a concertista l'any 1928 li féu replantejar-se el seu exili voluntari. Durant la primavera de 1933, després d'haver realitzat molts concerts per tot el món, decidí retornar definitivament a la seva pàtria.
Prokofiev pateix una malaltia cardíaca, i mor a Rússia, el 5 de març de 1953 (el mateix dia que Stalin), a l'edat de 62 anys.
slide 6 Argument
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d'un ocell.
Com que en Pere s'havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s'hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l'ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s'adonaven que el gat se'ls acostava per menjar-se'ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar:
- Vigileu!.
En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat:
- Pere! Torna a casa! I si ve el llop?
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés, que va ser l'ànec.
Abans que el llop afamat s'empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi:
- No em fan por els llops, i va sortir amb una corda per capturar-lo.
Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l'ajuda de l'ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir:
- No dispareu, portem-lo al zoo.
I l'hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s'hi sent l'ànec que crida:
- Sóc aquí !!!!
