Wolfgang Amadeus Mozart
(Salzburg, 1756 - Viena, 1791)
Compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que decidí d'educar-lo i, alhora, exhibir-lo (juntament amb la germana gran Nannerl --Maria Anna--) com a font d'ingressos.
A l'edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d'instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara avui s'interpreten cinc petites peces per a piano que va composar a aquella edat.
Leopold Mozart veient el gran talent del seu fill decideix emportar-se’l a ell i la seva germana de gira per les grans corts europees. Reis, nobles, prínceps i el mateix Papa volien veure com tocava el nen prodigi. En les gires també va poder conèixer a grans músics com Haydn.
Amb 13 anys el fan Mestre de Capella de Salzburg, però deixa la feina per anar a Viena, volia treballar a la Cort. Això no és possible i llavors ha de guanyar-se la vida escrivint encàrrecs, donant classes... És el primer compositor que treballa per lliure.
Arriba a composar més de 600 obres i viatja per arreu d’Europa, però tot i la seva fama no disposa de gaire diners.
Es va enamorar d'Aloysia Weber, que el va rebutjar, i va passar un dur període a París. Després d'això va tornar a Salzburg on va compondre dues misses i un bon nombre de sonates, simfonies i concerts. Aquestes obres revelen per primera vegada un estil propi i una maduresa musical extraordinària.
Més tard es va casar amb Constanze Weber, germana petita d'Aloysia, amb qui té dos fills. Junts van viure assetjats pels deutes fins a la mort de Mozart ocorreguda a Viena el 5 de desembre de 1791, a l'edat de 35 anys.
Malgrat la seva curta vida i malmesa carrera, Mozart es troba entre els grans genis de la música.
La seva immensa producció (més de 600 obres), mostra a una persona que, ja des de nen, dominava la tècnica de la composició al mateix temps que posseïa una imaginació desbordant.
Les seves obres instrumentals inclouen:
Les seves obres vocals són, bàsicament:
Els seus manuscrits mostren com, excepte quan feia esborranys de passatges especialment difícils, primer pensava l'obra sencera i després la escrivia.
La seva obra combina les dolces melodies de l'estil italià, i la forma i contrapunt germànics.
Poc abans d’acabar l’òpera de La flauta màgica una persona anònima li encarrega una missa de Rèquiem (per un funeral), anticipant-li gran quantitat de diners. Mozart s’hi obsessiona, no para de pensar en aquell desconegut i en acabar l’obra per cobrar els diners, cosa que no va poder fer.
Realment semblava que escrivís el Rèquiem pel seu funeral, doncs Mozart mor sense poder acabar l’obra, i és la seva dona qui demana a d'altres compositors, però principalment al deixeble de Mozart, Süsmayer, que acabin l'encàrrec per poder cobrar.
Les més de 600 obres van ser catalogades per Ludwig Köchel, per això les trobem referenciades per K (o K.V.) i un número.
Un príncep havia sortit a caçar quan el va atacar una serp gegant.
Per sort, tres fades el van salvar, i li van demanar que rescatés la seva princesa, segrestada per un rei malvat. En veure un retrat seu, el príncep, se’n va enamorar.
-”Veig que t’has enamorat de la meva filla” -va dir la Reina de la Nit, apareixent de sobte. “El Rei del Dia la té segrestada. Si la salves, et podràs casar amb ella.”
Les fades van regalar al príncep una flauta màgica que el protegiria de tots els perills.
El príncep va anar a trobar el palau del Rei del Dia. El rei li va dir que no tenia la princesa segrestada. El que feia era protegir-la de la malvada Reina de la Nit.
-”Entra al temple i enfronta’t a les proves de la saviesa i la raó. Si les superes, et podràs casar amb la princesa i governar amb justícia. Així destruireu el regne de la nit. Només hi ha una condició: has de passar les proves sense dir res.”
Quan el príncep va trobar la princesa, li volia dir que l’estimava, però sabia que no podia dir ni una paraula. Així que la va haver de convèncer amb la música perquè l’acompanyés en l’última prova.
El príncep i la princesa van superar totes les proves i el regne de la nit va desaparèixer.
-”La llum s’ha imposat sobre la foscor i la saviesa ha vençut.”
I així és com, amb l’ajuda de la flauta màgica, el príncep i la princesa van poder regnar amb justícia i raó.
