La SIMFONIA
Una Simfonia és en el seu sentit més habitual i extens una peça musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
La Simfonia no es refereix a una forma musical específica (tot i que no són pas pocs els autors que encara la consideren una forma musical) sinó un gènere de la música orquestral per a ser escoltada preferentment a la sala de concerts. En aquest sentit, la simfonia és un invent de la societat de la segona meitat del segle XVIII, en ple classicisme musical, en la creació del qual va tenir un paper destacat Joseph Haydn.
De totes maneres, aquest concepte, que és el més habitual des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'actualitat, no és l’únic que aquest mot ha tingut.
•A l'Antiga Grècia el mot significava un interval consonant, instruments que sonen junts
•A l'Edat Mitjana aquest mateix concepte de concordança fa que el mot simfonia denomini l'uníson.
També a l'Edat Mitjana el mot dóna nom a un instrument de la família de la viola de roda.
•Durant els segles XVII i XVIII la Simfonia era la composició instrumental que es col•locava al començament d'una Òpera, d'un Oratori o d'altres composicions en gèneres afins. Posteriorment això rebria el nom d'obertura.
•Beethoven amb les seves nou simfonies va ser el mestre a seguir per les altres generacions de músics. La tercera simfonia és la coneguda com "Heroica" i la més emocional mentre que a la novena simfonia innova amb la inclusió de solistes i cors.
•Robert Schumann, Felix Mendelssohn i Louis Hector Berlioz van compondre simfonies considerades dins del corrent del Romanticisme.
•Johannes Brahms, Anton Bruckner, Antonín Dvoák, Piotr Ilich Txaikovski i Camille Saint-Saëns van ser altres autors de simfonies de la segona meitat del segle XIX.
•A principi de segle XX Serguei Rakhmàninov i Carl Nielsen, van continuar escrivint simfonies tradicionals de quatre moviments mentre que Gustav Mahler i Jean Sibelius van ser més innovadors.
•Els músics posteriors van continuar escrivint simfonies però sense subjectar-se a unes normes estrictes.
El conjunt de les 9 simfonies que va compondre Beethoven han estat i segueixen sent un referent fonamental en la història de la música clàssica.
Beethoven havia complert els 30 anys d'edat quan va presentar la seva Primera Simfonia (Op. 21), fascinant els seus contemporanis per la seva frescor i originalitat.
Als 33 dóna a conèixer la Segona Simfonia en Re Major (Op. 36), l'alegria del qual contrasta amb la tristesa que vivia l'autor.
Als 35, Beethoven trenca tots els motlles clàssics amb la seva Tercera Simfonia en Mi bemoll Major (Op. 55). Aquesta simfonia conté una de les anècdotes més interessants de la vida de Beethoven, admirador de Napoleó per la qual cosa va ser batejada originalment "Bonaparte". Tanmateix, en assabentar-se de la coronació de Napoleó com a Emperador de França, Beethoven canvià l'encapçalament i va quedar amb el seu nom definitiu, Simfonia Heroica. Aquesta simfonia dura tres vegades més que qualsevol altra de l'època, engrandeix l'orquestra i anuncia l'arribada del Romanticisme.
Franz Peter Schubert (Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 - Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.
Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600.
També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia "Inacabada" ). La seva música és especialment melòdica i harmònica.
La Simfonia nº 8 o " Inacabada" de Franz Schubert consta només de dos moviments i durant molt temps es va pensar que Schubert havia mort sense arribar a concloure-la.
Escoltarem el pimer moviment. Està format per dos temes, A i B. El fragment que els uneix s’anomena pont.
Tot l'anterior difereix de la sevaQuarta Simfoniaen Si bemoll Major (Op. 60), que als 36 anys recupera l'empenta de les seves dues primeres composicions simfòniques. Aquesta simfonia ha estat, segons alguns crítics, injustament relegada al costat de seus excepcionals antecessora i successora.
Als 38, Beethoven compon la colossalCinquena Simfoniaen do menor (Op. 67). Aquesta simfonia destaca principalment per la construcció dels quatre moviments basats en quatre notes, que ja apareixen en el primer compàs del primer moviment, conegut popularment com "La crida del destí".
Per aquesta època, la seva febril creació fa que el mateix any aparegui laSisena Simfoniaen Fa Major, coneguda com a "Pastoral" (Op. 68), els moviments del qual evoquen escenes campestres.
Als 43 arriba laSetena Simfoniaen La Major (Op. 92). Richard Wagner la qualificaria més tard com a "l'apoteosi de la dansa" pel seu ritme i el seu lirisme.
Als 44, Beethoven conclou laVuitena Simfoniaen Fa Major (Op. 93), la brevetat de la qual no disminueix la seva grandesa.
Als 54 Beethoven compon la sevaNovena Simfoniaen re menor (Op. 125), la Simfonia "Coral". Aquesta darrera ha estat declarada recentment Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. L'últim moviment d'aquesta simfonia va ser adoptat a més el 1972 pel Consell d'Europa com el seu himne i el 1985 va ser adoptat pels caps d'estat i del Govern de la Unió Europea com l'himne oficial.
AUDICIÓ
