BIOGRAFIA
Georges BIZET
(França, 1838-1875)
Alexandre Cèsar Léopold (més conegut pel pseudònim de Georges) va néixer el 25 d'octubre de 1838 a París. Fill d'una família de músics ben aviat va demostrar les seves dots musicals i amb 9 anys ja va ingressar al Conservatori de París, on estudià piano i composició.
Va guanyar el Gran Premi de Roma, amb una beca per estudiar 3 anys a la ciutat, a la vil·la Medici, on desenvolupà el seu talent.
La resta de la seva vida la passà a París dedicat a la composició, però la sort li canvià i les seves obres van ser injustos i molt dolorosos fracassos per Bizet
Poc després d'estrenar l'obra que li donarà la fama, la seva gran òpera Carmen, en un principi no gaire ben acollida pel públic, i en mig d'una depressió, el 3 de juny de 1875, mor a la curta edat de 36 anys a Bougival (un poblet a prop de París).
Bizet va saber combinar l'art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, és per això que les seves obres són tant complertes.
Un tret molt característic de Bizet són les seves orquestracions, molt coloristes i exòtiques.
SELECCIÓ D'OBRES
Carmen
Jocs d'infants
Simfonia nº1 en Do M.
Suite 1-2 L'Arlesiana
OBRES
Òpera i música per a l'escena
Le Docteur miracle, opéra-bouffe (1856)
Don Procopio, opéra-bouffe (1858-9)
La Prêtresse, opereta (?1861)
Les pêcheurs de perles, òpera (1863)
L'andalousie òpera (1864)
Ivan IV, (?1864-5; revisada entre 1864 i 1865)
La jolie fille de Perth, òpera (1866)
Noé, òpera de Jacques Fromental Halévy conclosa per Georges Bizet (1869)
Djamileh, òpera en un acte (1871)
L'Arlésienne
, música incidental (1872)
Carmen
, òpera (1873-4), estrenada l'any 1875, acollida amb fredor pel públic i la crítica, actualment una de les òperes més representades arreu del món.
Orquestra
Simfonia en do major (1855)
Obertura (c.1855)
Scherzo i Marxa fúnebre (1860-1)
Sis cants del Rin (1865)
Marxa fúnebre (1868-9)
Souvenirs de Rome (« Roma ») (1860-8 rev. 1871)
Jeux d'enfants, Orquestració de les peces per a piano a quatre mans núms. 2, 3, 6, 11 i 12 (1871)
L'Arlésienne, suite No.1 (1872; La suite No.2 és de Guiraud)
Patrie, obertura simfònica (1873)
Música per a piano
Gran Vals de Concert en Mi bemoll (1854)
Nocturn en Fa major (1854)
3 Esbossos Musicals (1858)
Cants del Rin (1865)
Variacions Cromàtiques de Concert (1868)
Nocturn en Re major (1868)
Jeux d'enfants 12 peces, per a duo de pianos o piano a quatre mans (1871)
Coral
Vals en Sol major per a quatre veus i orquestra (1855)
La Chanson du Rouet per a un solista i quatre veus (1857)
Clovis et Clotilde, cantata (1857)
Te Deum, soprano, tenor, quatre veus i orquestra (1858)
Vasco de Gama, oda-simfonia (1859-60)
La Mort s'avance, quatre veus i orquestra (1869)
Cançons
Vieille Chanson (1865)
Après l'hiver (1866)
Feuilles d'Album, 6 cançons (1866)
Chants des Pyrénees, 6 cançons folklòriques(1867)
Berceuse (1868)
La Coccinelle (1868)
Sérénade: O, quand je dors (1870)
Absence (1872)
Chant d'Amour (1872)
ÒPERA CARMEN
Òpera Carmen "Obertura"
Carmen
és una òpera en quatre actes de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en la novel·la Carmen de Prosper Mérimée.
Es va estrenar el 3 de març de 1875 a l'Opéra-Comique de París.
És l'obra mestra del compositor. La història es desenvolupa a l'Andalusia del 1820. Els protagonistes principals són la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo. Descriu la gelosia de Don José envers Carmen.
D'entre totes les versions discogràfiques de l'òpera, destaca la de Teresa Berganza, Plácido Domingo, Ileana Cotrubas i Sherrill Milnes, dirigida per Claudio Abbado.
Marxa i Cor "Torejadors"
Marxa i Cor "Torejadors"
