Add pages to your website.
1. Manage using the page manager on the right
duplicate, hide, rename, password protect & more
2. Resize pages by dragging at the edges
3. Drag & drop content in. Be sure to keep inside the page boundary
4. Add Menu from the bottom to add navigation
Allegro Vivace, espectacle de Joan Font (Comediants) ens apropa, d’una manera original i divertida al món de l’òpera.
L'espectacle explica la història d'una noia que en el seu afany de trobar un local abandonat on poder celebrar, juntament amb els seus col·legues, una festa màquina, s’aventura dintre d’una mena de magatzem que ha estat tancat durant molts anys. Allà es troba, de manera sobtada, amb un curiós i teatral personatge, Vivace, que és l’encarregat de guardar aquell magatzem amb els tresors de l’òpera.
La noia, molt afeccionada a la música i coneixedora de les noves tendències musicals (Techno, Trip-Hop, Ska, Progressive, etc.), una vegada superat l’ensurt de la inesperada trobada, manifesta a Vivace el seu desconeixement sobre òpera; desconeixement, per altra banda, similar al de Vivace sobre les noves tendències musicals.
Davant la curiositat de la noia, Vivace no dubtarà en desvetllar-li els secrets de l’òpera d’una manera apassionada, entusiasta i alhora entenedora. Li parlarà del naixement de l’òpera, de les emocions a l’òpera, de la veu, dels instruments musicals, de les històries que expliquen les òperes i de moltes coses més relacionades amb l’òpera en particular i amb la música en general. Per guiar a la noia en aquest viatge de descoberta a través del món de l’òpera, Vivace, il·lustrarà les seves explicacions amb fragments de diverses òperes.
La noia, per la seva banda, fascinada amb el que va descobrint no deixarà de transmetre a Vivace el seu entusiasme per la música del moment, que ella tan bé coneix i gaudeix.
L'Òpera és un drama musical en el qual la música participa de forma essencial en el desenvolupament argumental i en la descripció dels estats anímics i dels sentiments.
És un art capaç de commoure i d'impressionar, on es fa viure a personatges que aboquen passions i emocions.
Una Òpera és una obra de teatre en la qual el text es canta amb acompanyament instrumental.
La història de l'Òpera ocupa un espai de temps de gairebé 400 anys.
L'Òpera és un espectacle musical divers, Interessant i molt ric en possibilitats ja que conté teatre, música instrumentaal, cant, dansa......
En l'Òpera l'instrument més important és la VEU.
L’Òpera, tot i que en la seva major part és una representació musical, es compon també de teatre, perquè, si bé s’explica amb música, no deixa de ser una història amb personatges decorats i ballets. En aquests casos, els cantants són també actors que es vesteixen i es maquillen com a tals per representar un paper i utilitzen, juntament amb el cant, recursos
expressius de timbre, altura, tempo o intensitat per donar caràcter al seu personatge.
Òpera bufa: L'Òpera buffa, de caràcter còmic i nascuda en els entreactes de l'Òpera seriosa com a intermezzi, està em parentada amb les pantomimes de la Commedia dell'Arte.
Presentava, a més d'uns personatges populars i espontanis, unes situacions fresques que contrastaven amb la pompositat i rigidesa de l''Opera seriosa.
El cant és una forma d'utilitzar la veu humana que exigeix un funcionament especial dels òrgans de la fonació, en relació, per altra banda, amb la sensibilitat auditiva.
La veu, com qualsevol instrument musical, s'ha de treballar si se'n vol augmentar la potència, l'agilitat i la flexibilitat. Aquest procés d'entrenament de la veu s'anomena impostació. Per interpretar òpera cal tenir una veu impostada. Per altra banda, en música popular, normalment, es fa servir la veu natural.
El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l'emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius.
La classificació més natural de les veus diferencia dos grans grups: femenines i masculines.
Segons la seva tessitura (conjunt de notes, de la més greu a la més aguda, que pot cobrir un tipus de veu còmodament) les veus femenines es divideixen en soprano, mezzo-soprano i contralt, i les masculines en tenor, baríton i baix
Fragments dòpera que apareixen a l'espectacle seguint l'ordre d'aparició:
1. La Traviata, Giusseppe Verdi (1813-1901). Preludi. Acte 1r.
2. Eurídice, Jacobo Peri (1561-1633). Ritornello Strumentale. Escena V
3. Orfeo, Claudio Monteverdi (1567-1643). Lasciate i Monti, Cor de Ninfa e Pastori. Acte 1r.
4. Dido and Aeneas, Henry Purcell (1659-1695). The Sailors dance. Acte 3r.
5. Don Giovanni , W. A. Mozart (1756-1791). Giovinette che fate allamore.
6. La Damnation de Faust, Hector Berlioz (1803-1869). Marche Hongroise.
7. L'italiana in Algeri, Gioacchino Rossini (1792-1868). Final del 1r Acte.
8. Carmen, Georges Bizet (1838-1875). Havanera.
9. Rigoletto , Giuseppe Verdi (1813-1901). Quartet Bella figlia dell'amore i final.
10. Orfeo ed Euridice Christoph, Willibald Gluck (1714-1787). Che farò senza Euridice.
11. Turandot, Giacomo Puccini (1858-1924). Amore, vita, eternità.
12. L'elisir d'amore, Gaetano Donizetti (1797-1848). Selecció de diversos fragments.
13. La Traviata, Giuseppe Verdi (1813-1901). Brindis.
Rigoletto
Rigoletto és una òpera en tres actes, amb llibret de Francesco Maria Piave, basat en "Le Roi
s'amuse" de Victor Hugo i música de Giuseppe Verdi (1813-1901). Va ser estrenada al Teatre La Fenice, de Venècia, l'11 de març de 1851.
Personatges
Duc de Màntua ......................................................................tenor
Rigoletto (bufó del Duc) .....................................................baríton
Gilda (filla de Rigoletto) ......................................................soprano
Sparafucile (sicari) ................................................................baix
Maddalena (germana de Sparafucile) ..............................contralt
Giovanna (donzella de Gilda) .............................................mezzosoprano
Comte Monterone (noble) ..................................................baríton
Comte de Ceprano (noble)...................................................baix
Marullo (cortesà) ...................................................................baríton
Borsa (cortesà) ...................................................................... baríton
L'Elisir d'Amore
L'Elisir d'Amore és una Òpera en dos actes amb música de Gaetano Donizetti (1797-1848) i llibret de Felice Romani.
Es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatre de la Canobbiana, Milà.
Nemorino: És un noi jove, pobre, molt tímid i no sembla gaire espavilat. Està bojament enamorat d'Adina i serà capaç de fer qualsevol cosa per tal d'aconseguir que la noia l'estimi. Tenor
Adina: És una noia rica, bonica, llesta i desimbolta. Sap que Nemorino l'estima però no li fa ni cas i es complau fent-lo patir. Soprano
Dulcamara: Ell diu que és un famós metge ambulant. Més aviat és un petit estafador que, prometent miracles, ven a la gent potingues que figura que curen tots els mals però que no serveixen per a res. Baix
Belcore: És el sergent que mana la petita guarnició de soldats que hi ha al poble. És un cregut, un fanfarró i un fatxenda. Ell també voldria casar-se amb la rica Adina. Baríton
Gianetta: És una criada de l'Adina. No participa gaire en l'acció. Soprano
L'Italiana in Algeri
L'Italiana in Algeri és una Òpera bufa en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini (1792-1868) i llibret de Angelo Anelli. Es va estrenar en el Teatre San Benedetto de Venècia, el 22 de maig de 1813.
Isabella (una dama italiana) ........................................................... mezzosoprano
Lindoro (jove italià, esclau favorit de Mustafà) ..........................tenor
Mustafà (rei d'Alger) .........................................................................baix
Taddeo (admirador d'Isabella) .........................................................baríton
Elvira (dona de Mustafà) ................................................................. soprano
Zulma (esclava, confident d'Elvira) ............................................... mezzosoprano
Haly (capità dels corsaris argelins) .............................................. baix
VIDEOS
Argument
A través d'una història còmica i amb final feliç, L'elisir d'amore ens parla del desig, de la necessitat que tenim tots de sentir-nos estimats, del dolor que ens provoca sentir-nos rebutjats i de les coses, de vegades absurdes, que som capaços de fer per tal d'aconseguir que ens estimin.
També ens parla del mite dels elixirs, aquesta espècie de xarops que juntament amb els filtres (beuratges màgics), les pocions o els afrodisíacs, figura que tenen poders màgics quan, en realitat, són gairebé sempre una estafa.
