Rute 1
Rute 1
Carrer Nou
Sa Font
Fotos Sa font
Can Prohens
Fotos can Prohens
Sa Pagesa
Fotos Sa Pagesa
La quartera
Fotos la quartera
Trinitaries
Fotos trinitaries
Can Vica
Fotos Can Vica
Can Galera
Cas notari vell
Cas notari vell fotos
Itinerari 1
13
14
12
10
4
3
9
2
1
11
0
6
7
5
8
Carrer Nou
CARRER NOU
Actual carrer del rei Jaume I
Carrer de Felanitx que va de la plaça de la font de Santa Margalida fins a la carretera de Santanyí. S'’urbanitzà probablement durant el s. XVII i uní el nucli municipal de la població amb el barri de la Soledat, que fins aleshores estava aïllat. La gent li posà el nom de carrer Nou i l’'Ajuntament de la 2ª República el canvià pel de rei Jaume I.A principis del s. XVII la població de Felanitx era d’'uns 4.500 habitants i la vila gaudia d'una certa riquesa. La vinya es converteix en un conreu destacat i és aquí on comença’m a sentir parlar del carrer Nou.Al llarg del s. XVIII es comencen a edificar les cases de mà dreta d’'aquest carrer. Durant tot el s. XIX hi ha una proliferació de cases burgeses a la ciutat de Felanitx lligada al comerç de l’'aiguardent i del vi, el que es pot veure a les façanes d’'aquestes cases (moltes d’'elles en el Carrer Nou) ja que, només una classe adinerada pot enllestir aquests tipus de cases amb façanes de pedra tallada, poblades de columnes i pilastres clàssics i altres repertoris decoratius.Dins aquest conjunt de cases burgeses d’'estil historicista renaixentista podem trobar: Can Vica, Can Galera i Cas Notari Vell.
Sa Font
SA FONT DE SANTA MARGALIDA
Plaça de sa Font de Santa Margalida, 1
La plaça de sa Font de Santa Margalida està situada davant la parròquia de Sant Miquel. Pareix ésser que és on se situen els orígens de la vila, i és difícil precisar la data en què s'inicia el seu aprofitament, però sabem que és on hi va habitar un primer nucli de població i que abastí d'aigua la zona fins al segle XIX. Està documentada des de l'any de la conquesta el 1254 com a una font que brollava aigua abundant a ras de terra i, mitjançant síquies, regava els horts del seu entorn.El nom de Santa Margalida té el seu origen en un fet succeït l'any 1490. Durant aquell temps Mallorca patí una gran sequera, la qual afectà les fonts de l'illa. Això va afectar la nostra font, també anomenada “Pla de sa Font”. El poble va organitzar rogatives i processons per demanar que plogués, i en la plena de l'estiu, el dia de Santa Margalida, el 20 de Juliol, l'aigua començà a brollar amb abundor. A partir de llavors, en commemoració per tal esdeveniment, van decidir que cada any farien una festa, la festa de Santa Margalida, i el Consistori va decidir que fos la patrona de Felanitx. Avui dia, més de 500 anys després del suposat miracle, el poble continua celebrant tal esdeveniment, per recordar que va ser un dia molt important pels nostres avantpassats. A la parròquia de Sant Miquel hi ha Completes; de l’'església surt el clero acompanyat de les autoritats i dels cavallets en processó, en direcció a la mítica font, per seguir el protocol que s'inicià en aquell temps. Aquest protocol consisteix en enllestir la imatge de la santa que presideix la font amb fulles d'arbocer i raïm primerenc, ja que Felanitx va destacar per la producció de vi que caracteritzava l'economia del poble, i els seus fruits primerencs s’'utilitzen com a ofrena a la patrona. Antigament es cantava una antífona, que és una alabança a la santa, en llatí. Un dels capellans du a les mans una relíquia de la patrona, en record d'aquella perforació que tant va alegrar el poble al 1490 i per demanar que la vinya segueixi donant els seus fruits. Després de les Completes, és el torn de la revetlla, a càrrec de diversos grups musicals. El dia de Santa Margalida és festiu a Felanitx.La plaça, amb el pas del temps, ha sofert moltes reformes, cal destacar la darrera important de 1829-32, que fou projectada pel mestre català Llorenç Rovira i amb la qual prengué la forma actual, i va convertir sa Font en punt de trobada per a totes les generacions felanitxeres.A la font s'’hi baixa per unes escales de 32 graons. A baix de tot, sobre una pedra amb un nínxol central, s'hi troba la imatge de Santa Margalida. A la paret dreta hi ha un baixrelleu que representa Santa Bàrbara, i a l'esquerra, un altre que representa Sant Miquel. Avui, dins la font, dins una fornícula i protegida amb un vidre dels actes vandàlics, hi ha una imatge de la santa.La plaça ha tingut i té molta vida. Els fets importants per a la gent de la vila i algunes festes tradicionals s'han celebrat i se celebren en aquest indret. Al seu voltant s´hi varen anar situant cases senyorials amb estructures de l'arquitectura tradicional mallorquina. A la plaça hi ha situada una escultura que representa un foner de bronze, que va ser una donació de l'escultor felanitxer Jaume Mir. Els foners balears es feren famosos quan s'enrolaren amb els exèrcits cartaginesos en contra dels atacs dels pirates grecs i fenicis.Segons conta la llegenda, un dia 20 de juliol d'un any que no es diu, va arribar un home foraster amb el seu cavall i el va fermar al joncar que hi havia en aquell temps a la placeta. El cavall, impacient i assedegat per l’'ardent calor de l'estació i coneixedor, tal vegada pel seu instint, que no molt lluny hi havia aigua, començà a potejar fins a trobar la font abundosa de què parlem. Es va posar a gratar la terra amb una pota i, miraculosament, l'aigua va començar a rajar. Segons conten, aquest fet va deixar perplexa tota la gent que presenciava l'escena. Ràpidament es va celebrar el fet de disposar d'una font natural d'aigua potable al bell mig del poble i per a tothom. Diuen que la font va néixer d'aquesta manera i els més vells expliquen que, per recordar les gratades del famós cavall, té forma de ferradura. La llegenda continua i diu que tota persona de fora poble que baixi a sa Font es converteix en felanitxer. Una història que, tant si és certa com falsa, se sentirà contar durant molts anys.També conten que dins sa Font de Santa Margalida hi viu una bella i misteriosa dona, na Maria Enganxa, que per encanteri d'una mala fada, que estava gelosa de la seva bellesa i galania, la condemnà a viure pels carrerons que hi havia davall de sa Font. Des de llavors, tresca per aquells passadissos mullant les seves vestidures dins les fredes aigües de sa Font.
Fotos Sa font
P1000160.JPG
Foma de farredura.jpg
font-publica-Felanitx-a18080713.jpg
DSCF1066.JPG
Portada.JPG
Sa font2.jpg
P1060852.JPG
p1070889.jpg
safont6.jpg
DSCF1068.JPG
DSCF1069.JPG
DSCF1067.JPG
sa font2.jpg
sa font.jpg
1157003454.jpg
P1000160.JPG
Foma de farredura.jpg
font-publica-Felanitx-a18080713.jpg
DSCF1066.JPG
Portada.JPG
Sa font2.jpg
P1060852.JPG
p1070889.jpg
safont6.jpg
DSCF1068.JPG
DSCF1069.JPG
DSCF1067.JPG
sa font2.jpg
sa font.jpg
1157003454.jpg
Can Prohens
CAN PROHENS
(Casa de Cultura) Plaça de sa Font de Santa Margalida, 3
Arquitectura tradicional mallorquina amb elements barrocs. Segle XVIII.La casa de Can Prohens fou adquirida per l'Ajuntament l'any 1970 per destinar-la a Casa de Cultura. Fou reformada completament i va ésser inaugurada l'any 1986 com a Casa de Cultura de la vila.El Centre Cultural de Felanitx és l'entitat municipal depenent de l'Ajuntament, de caràcter autònom, constituïda l'any 1989. Té per finalitat la promoció d'activitats culturals i gestionar el funcionament de la Casa Municipal de Cultura. El casal de Can Prohens segueix l'esquema de l'època barroca. És un edifici típic mallorquí de poble, que té un aspecte entre pagès i senyorial. Està situat a la Plaça de sa Font de Santa Margalida, juntament amb altres possessions o cases senyorials d'aquella època. En el seu origen eren les posades que tenien a la vila, que daten del segle XVII o XVIII.Aquest tipus de casal segueix la divisió de dues plantes i porxo. La planta baixa ve definida per un bell portal de mig punt, amb dovelles amb bastant de regràs i brancals de pedra. Al costat del portal es conserva encara un predís i l’'únic colcador que queda a la vila, que antigament s’'usaven per colcar sobre el cavall. Al segle XIX es va ordenar eliminar-los de la via pública. Al costat, seguint l'esquema de la planta baixa, es disposen dues finestres ampitadores i un rellotge de sol, únic element decoratiu de la façana. A l'interior, avui dia transformat i adaptat com a sales d'exposicions, destaca l'entrada amb trespol de maquets i centralitzada per una columna de la qual parteixen quatre arcs ansa-paners. A les columnes d’'aquesta sala, hi ha esculpits els escuts familiars, com solia ésser a aquests tipus de casals senyorials. Avui en dia a aquesta planta hi ha vàries sales habilitades per a les diferents exposicions d’'artistes que periòdicament van canviant.A la planta noble, a la façana hi trobem un balcó amb barana de ferro des d'on actualment es llegeix el pregó de les festes de Sant Agustí. Aquesta planta també es destinada a exposicions vàries, i hi trobem la sala polivalent de l'artista Miquel Barceló. En aquestes dates des de fa uns anys, es realitza la Nitxdelart, que consisteix en una gran exposició de diferents artistes a la Casa de Cultura i altres llocs de la vila, habilitats per a l'esdeveniment.Al tercer pis hi trobem la sala d'’actes, lloc on hi ha un piano de coa. S’'hi fan recitals musicals, o bé, reunions o conferències.En l'actualitat s'organitzen activitats socio-culturals, com poden ser actes, exposicions, conferències, reunions, etc.Es disposa d’'una exposició pròpia de l'entitat: Viart.Just davant el casal, a la plaça, hi ha situada una escultura de bronze que representa un foner (veure descripció Plaça de Sa Font de Santa Margalida). L'escultura fou donada devers l' any 1992 per l'escultor felanitxer Jaume Mir, que és sense cap dubte un personatge molt important del poble dins el món de l'escultura i té un historial artístic molt prestigiós, amb nombroses obres exposades a llocs públics. Ha estat director i catedràtic de l'Escola d'Arts i Oficis de Palma. Premi Ciutat de Palma en dues ocasions. És membre de la Reial Acadèmia de San Fernando i de la de Sant Sebastià. Al gener de 1992 a la Casa de Cultura es va fer una exposició d'aquest prestigiós escultor, on es va exposar la seva feina. L'acte inaugural congregà un públic que va omplir totalment el saló d'actes. Era una mostra molt valuosa i ocupà totes les sales, amb nombroses peces de grans dimensions que atreien l'atenció dels vianants. En aquell acte, es va revelar la intenció de Jaume Mir de regalar dues escultures al poble. Una d'elles és aquest foner.
Fotos can Prohens
P1060849w.jpg
casa de cultura 2.jpg
Portada.JPG
Portadaw.jpg
P1060855w.jpg
P1000266w.jpg
P1000269w.jpg
DSCF1144w.jpg
P8191656w.jpg
DSCF1133w.jpg
DSCF1121w.jpg
DSCF1135w.jpg
P1000272w.jpg
P8191649w.jpg
P8191657w.jpg
P1060849w.jpg
casa de cultura 2.jpg
Portada.JPG
Portadaw.jpg
P1060855w.jpg
P1000266w.jpg
P1000269w.jpg
DSCF1144w.jpg
P8191656w.jpg
DSCF1133w.jpg
DSCF1121w.jpg
DSCF1135w.jpg
P1000272w.jpg
P8191649w.jpg
P8191657w.jpg
Sa Pagesa
SA PAGESA
L'escultura sa Pagesa, que a més és una font, està situada al costat de l'església de Sant Miquel, davant de la plaça de Santa Margalida i dona l'esquena al portal de la Quartera. Sa Pagesa no sempre ha estat situada a sa plaça de Sa Font. El seu primer emplaçament va ser al cap d'alt del passeig de Ramon Llull, tal i com es pot observar a les fotografies. Més tard fou traslladada a la ubicació actual.Aquesta escultura té la seva importància per la vestimenta de la pagesia, ja que és una part important de la història i la cultura de Mallorca. L'anomenat vestit de pagès o vestit a l'ample, el qual és resultat d'una evolució continua en la forma de vestir mallorquina dels segles XIX i XX. Es tracta de la típica indumentària, que el poble imita, de les classes socials altes. En molts de casos, és la vestimenta de festa o de cerimònies conservades de generacions en generacions fins a quasi finals del segle passat, entre les famílies econòmicament pobres, m’entre que la indumentària dels senyors i els burgesos evolucionava ràpidament.
Fotos Sa Pagesa
2640096.jpg
Pgesa1.jpg
FontdesantaMargalida1.jpg
Dscf2155.jpg
FontdesantaMargalida2.jpg
paseig ramon llull.jpg
Pagesa111w.jpg
sa cortera.jpg
2640096.jpg
Pgesa1.jpg
FontdesantaMargalida1.jpg
Dscf2155.jpg
FontdesantaMargalida2.jpg
paseig ramon llull.jpg
Pagesa111w.jpg
sa cortera.jpg
La quartera
PORTAL DE LA QUARTERA
"El portal de la quartera forma part de la rectoria, i el localitza’m a la façana que dóna al carrer de Nunó Sanç. Era l´antic portal de l´edifici de la quartera, realitzat entre 1840 i 1844. Era un local destinat a magatzem de gra dels pobles i assegurava l´abastiment de cereals, sobretot en èpoques de crisi. Actualment hi ha el mercat.L´any 1933 fou destruït l´edifici, excepte el portal, el qual fou traslladat posteriorment a l´emplaçament actual, al costat de la rectoria.L´autor de les obres fou el mestre Llorenç Rovira que ja havia realitzat les obres de la Font de Santa Margalida."(1)"La quartera és un portal allindat molt senzill, realitzat amb pedra tallada i ornamentat amb un llenguatge classicista. L´entrada apareix flanquejada per dues pilastres dòriques que descansen sobre un plint i és rematada per un entaulament ornamentat, amb un fris de tríglifs i mètopes, les quals presenten motius florals amb baix relleu. A sobre s´aixeca un frontó motllurat que emmarca un timpà amb l´escut de Felanitx: L´Hòstia amb el calze."(2)(1) BARCELÓ ADROVER, A.; BENNÀSSAR COLL, B.; SALVÀ SIMONET, B. Guia dels pobles de Mallorca. Felanitx. Última hora/Diari de Mallorca. Mallorca, 2003.(2) BARCELÓ MARTORELL, A.; BENNÀSSAR COLL, B.; BONET BURGUERA, A.; MONTSERRAT GARCIAS, C. El patrimoni artístic de Felanitx. Itineraris per la ciutat. Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Mallorca, 2001.
Fotos la quartera
P1000168.JPG
P1000166.JPG
sa cortera.jpg
sa cortera2.jpg
P1000168.JPG
P1000166.JPG
sa cortera.jpg
sa cortera2.jpg
Trinitaries
TRINITÀRIES
Carrer de son Morei, 15
"Aquest portal és el que queda del convent de les trinitàries. Com que aquest amenaçava ruïna, va ésser enderrocat fa pocs anys i va deixar lloc a un pati de l'escoleta infantil.És una portalada austera, de traça neoramàtica, realitzada amb carreus de marès escallit. El portal presenta arc deprimit convex amb dovelles radials i a sobre es disposa un timpà envoltat per quatre arquivoltes, d´arcs de mig punt peraltat i dovelles molt marcades.A la part superior queden restes d´un entaulament amb decoració de denticles. Aquesta disposició amb un llenguatge més classicista a l'interior, fa pensar que l'església es definia dins un historicisme eclèctic.Al pati interior queden restes del parament del lateral dret de l'església."(1)(1)BARCELÓ MARTORELL, A.; BENNÀSSAR COLL, B.; BONET BURGUERA, A.; MONSERRAT GARCIAS, C. El patrimoni artístic de Felanitx. Itineraris per la ciutat. Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Mallorca, 2001.
Fotos trinitaries
DSCF0891.JPG
DSCF0893.JPG
P1000173.JPG
DSCF0897.jpg
DSCF0898.jpg
DSCF0899.jpg
DSCF0891.JPG
DSCF0893.JPG
P1000173.JPG
DSCF0897.jpg
DSCF0898.jpg
DSCF0899.jpg
Can Vica
CAN VICA
Carrer Jaume I, 4
A la part baixa del carrer rei Jaume I, antic carrer Nou, s’'hi troba en el núm. 4, Can Vica. De Can Vica es desconeix la data exacta de construcció però, per les seves cases properes i la traça de la seva façana se situa dins la 2a meitat del s.XIX. En els rentadors de la cuina de la casa hi ha una inscripció amb la data 1814, tot i que es pensa que la façana es deu a una reforma posterior. S’'agraeix l'amabilitat dels actuals propietaris que van obrir les portes de la seva casa, explicaren algunes històries i anècdotes sobre la casa i de la seva família. Es pot esmentar una curiositat rellevant de la casa, i és que antigament a una de les seves sales hi va haver un celler, quan el poble estava molt lligat a la indústria del vi. En l’'actualitat en aquesta mateixa sala encara s’'hi conserva una gran biga al sostre, que va ser duta especialment des de València en vaixell, a causa de les seves grans dimensions.L’'habitatge està envoltat de moltes històries dels seus avantpassats, dels quals tenen retrats a diferents estances de la casa. Cal destacar una fotografia del Sr. Damià Vidal i Salvà, persona il·lustre de Felanitx que, a part de rebre molts nomenaments, exercí durant 32 anys la secretaria de l’'Ajuntament.
Fotos Can Vica
P1000147.JPG
can vica.jpg
P1000153.JPG
P1060864.JPG
P1060865.JPG
P7111223.JPG
P7111228.JPG
P7111229.JPG
P7111230.JPG
P1000152w.JPG
P1060859w.JPG
P1060860w.JPG
P7111241w.JPG
P7111244.JPG
Portada.JPG
P1000147.JPG
can vica.jpg
P1000153.JPG
P1060864.JPG
P1060865.JPG
P7111223.JPG
P7111228.JPG
P7111229.JPG
P7111230.JPG
P1000152w.JPG
P1060859w.JPG
P1060860w.JPG
P7111241w.JPG
P7111244.JPG
Portada.JPG
Can Galera
CAN GALERA (CAN ROTGER)
Carrer Jaume I, 7
"En el núm. 7 del carrer rei Jaume I troba’m Can Galera, una altra de les façanes típiques del classicisme italià, tan repetit dins Felanitx durant el segle XIX.A l'interior, una mica transformat avui, hi havia un camí de bísties amb trespol de pedres rodones que travessava la casa. Al pati, en forma de clastra, hi ha un brocal de cisterna, en altre temps segurament amb abeurador per a les bísties, ja que a un costat hi havia les paises, a part d'altres dependències com el cup, el celler.... Un hort d'arbres fruiters s'estenia fins al límit de la part posterior del solar."(1)(1)BARCELÓ MARTORELL, A.; BENNÀSSAR COLL, B.; BONET BURGUERA, A.; MONTSERRAT GARCIAS, C. El patrimoni artístic de Felanitx. Itineraris per la ciutat. Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Mallorca, 2001.
Cas notari vell
CAS NOTARI VELL
Carrer Jaume I, 15
"Situat al carrer rei Jaume I núm. 15. Participa de la mateixa ordenació classicista de la façana que altres cases del carrer, com Can Galera. Aquesta casa conserva encara l’'estat original del seu interior, és a dir, habitatge ordenat per aiguavessos separats per un arc ansa-paner i estances a banda i banda, així com un camí de bísties de trespol empedrat que travessa la casa i condueix a un gran corral.No se sap la data de realització, però la podem situar a principis de la 2a meitat del s.XIX."(1)Conten que a aquesta casa li deien Can Velar i que en aquesta família hi havia quatre filles; una d'’elles es va casar amb un dels fills de Can Vell d'es Sitjar que era notari i per aquest motiu es coneix amb el nom de Cas Notari Vell.(1)BARCELÓ ADROVER, A.; BENÀSSAR COLL, B.; SALVÀ SIMONET, B. Guia dels pobles de Mallorca. Felanitx. Última hora/Diari de Mallorca. Mallorca, 2003.
Cas notari vell fotos
Portadaw.jpg
P1060882w.jpg
P1060883w.jpg
P7111256w.jpg
P1000170w.jpg
Portadaw.jpg
P1060882w.jpg
P1060883w.jpg
P7111256w.jpg
P1000170w.jpg
Sa Timba
SA TIMBA
Al costat de l’'església parroquial, a la part del carrer Major, existia un terraplè que havien construït devers l’'any 1579 i que va rebre el nom de Timba.L’'any 1844, dia 31 de Març, que era el diumenge del Ram sortí com de costum a les cinc del capvespre, la processó dels dotze sermons o via crucis, que en aquell temps es predicava pels carrers davant les estacions en baixos relleus de pedra que encara es conserven.Per desgràcia i per no poder aguantar el pes de la gent allà congregada la timba es va enderrocar. Hi moriren quatre-centes catorze persones.En el mateix lloc, cent anys després, el poble de Felanitx i les mans de l’'escultor Joan Maimó, aixecarien un monument a les quatre-centes catorze persones que amb la seva vida marcaren la nostra història. Es feren cançons de mort, codolades o romanços, que ara ja formen part del cançoner popular. Es dia d’el Ram a vespreFelanitx estava tristno hi havia casa obertaque no hi hagués mort o ferit.
Sa timba fotos
211w.jpg
P1000136w.jpg
P71112133w.jpg
P71112144w.jpg
sa timbaw.jpg
Portada.JPG
P1000192w.jpg
P7111212w.jpg
211w.jpg
P1000136w.jpg
P71112133w.jpg
P71112144w.jpg
sa timbaw.jpg
Portada.JPG
P1000192w.jpg
P7111212w.jpg
Parroqies repla
PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL
Plaça de sa Font de Santa Margalida, 7
Aquesta església va ser construïda a la segona meitat del segle XVI entre 1551 i 1591, però amb anterioritat ja hi havia hagut una esglesieta denominada de Santa Maria que possiblement la podem localitzar pujant les escales de la Parròquia al costat esquerre. És probable que aquest oratori es construís després de la reconquesta, sobre l’'any 1233 aproximadament. Ha estat recentment reconstruïda i a la paret del presbiteri damunt una mènsula hi ha una escultura de la Mare de l’'Esperança, és la més antiga de Felanitx, abans era venerada al Santuari de Sant Salvador. Posteriorment entre 1363 i 1376 el creixement poblacional motivà la construcció d’'un temple més gran en un nou edifici que substituí l’'antiga esglesieta . La titular de la parròquia va ésser, en un principi, de Santa Maria. Devers l’'any 1375 i probablement en ocasió de la construcció d’'un nou temple, el titular passà a ser Sant Miquel.Com dèiem vers l’'any 1551 es varen començar les obres de l’'església actual que s’'anava aixecant mentre s’'enderrocava l’'anterior.Les obres varen anar a càrrec dels mestres picapedrers Antoni i Jordi Genovart, és un edifici que segueix en model típic del gòtic català, construït amb cantons de pedra i planta de nau única amb capelles laterals entre els contraforts, set a cada banda. La coberta és de volta de creueria.El coronament xurrigueresc de la façana és obra de devers l’'any 1746, feta segons un dibuix del caputxí Pare Gaietà de Mallorca. La confraria del Rosari dirigida per Mn. Miquel Soler, els anys 1727-1730 edificà la capella del Roser amb plans de l’'arquitecte Joan Aragó.La torre del campanar de la Parròquia de Felanitx té 30m d’'alçada (151 damunt el nivell de la mar). La seva construcció començà l'’any 1615. Sofrí moltes interrupcions i no s’'acabà fins l’'any 1680. La campana més antiga és n'’Eloi que data del 1680.Pel fet que l’'església està situada damunt un petit turó i l’'accés era amb fort pendent, va obligar a construir un replà i una gran escala entre els anys 1685 - 87. El rector Sr. Pere Antoni Mayol empedrà el replà que, igual que l’'escala, està realitzat en pedra viva i còdols. Cap allà l’'any 1710 el rector Mn. Antoni Vives Sureda féu la balustrada de pedra, al costat de la qual es disposa un jardí escalonat.
Fotos parroqui repla
6799150.jpg
Escanear0133.jpg
dscn2516.jpg
P7111254.JPG
P1060871.JPG
san miquel3.jpg
162 Modi.JPG
dscn0440.jpg
san miquel 5.jpg
dscn9489.jpg
EsglesiaSantMiquel55.jpg
parroquia.jpg
repla parroquia.jpg
parroquia3.jpg
Portada.JPG
Caritat
CONVENT I ESGLÉSIA DE LA CARITAT
Carrer de la Caritat, 21
El rector Sr. Antoni Roig fundà l’'any 1798 una associació de quatre dones piadoses, les quals devien viure en comunitat i tenir cura de l’'educació i instrucció de les nines i assistència als malalts pobres. La petita congregació ideada per atendre les necessitats de la parròquia de Felanitx, s'’estengué a altres pobles amb noves fundacions. El bisbe Servera als anys 1887- – 1890 disposà la unió de les onze cases de la congregació de Felanitx (Felanitx, Pollença, Llucmajor, Porreres, Sóller, Sineu, Montuïri, Artà, Sant Joan, Establiments i Esporles) amb altres cinc que havien sorgit independentment (Manacor, Binissalem, Sencelles, Santa Maria i Sant Llorenç).L’'actual casa del carrer de la Caritat, fou adquirida l’'any 1812 i ampliada i posada més o menys en la forma actual l’'any 1847. El noviciat del carrer del Call fou inaugurat l'’any 1870 i el 1915 fou traslladat a Son Roca.La capella va ésser construïda entre els anys 1889 i 1892 segons traça de Pere d'’Alcàntara Peña. El material emprat per la construcció són els carreus regulars de marès escollit, tant a la façana com a l’'interior.La planta és de nau única amb dues capelles laterals a cada costat i un creuer que sobresurt lleugerament.Crida l’'atenció el fet que la façana pràcticament no al·ludeix al seu caràcter sagrat.
Fotos caritat
Mercat Municipal
MERCAT MUNICIPAL
Carrer d'en Reus, 1
"Fou construït en temps de la República entre els anys 1933 i 1936, el projecte fou realitzat per l'’arquitecte Francesc Roca.El lloc on està situat era abans l’'antic Hospital i l’'edifici de la Quartera.La seva localització en una zona amb molt pendent condicionà notablement l’'organització de les façanes i també la construcció d'’una planta semisoterrània per tal d’'anivellar la planta principal.El material emprat en la seva construcció va ser variat. Combina la pedra, el formigó i el ciment, tots els arcs, així com els brancals i les llindes de les finestres, estan protegits per peces de marès de Porreres, igual que els escaires de l’'edifici.La construcció apareix marcada per l’'estil regionalista, promogut pels governs republicans.L'’interior de la primera planta s’'utilitza com a mercat"(1) de verdures, carn, peix i flors. Està obert cada dia menys els dilluns, però el dia que hi ha més activitat és el diumenge. Al mercat també hi podem trobar l'Oficina d'Informació Turística i Comercial.(1)BARCELÓ MARTORELL, A.; BENNÀSSAR COLL, B.; BONET BURGUERA, A.; MONTSERRAT GARCIAS, C. El patrimoni artístic de Felanitx. Itineraris per la ciutat. Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Mallorca,2001.
Fotos Mercat
La Sala
LA SALA (AJUNTAMENT)
Plaça de la Constitució, 1
"L´edifici, de traça neogòtica, té els seus orígens en el segle XVII."(1)"A la traça de l´edifici es va realitzar una reforma general entre els anys 1885 i 1892, incloïa també la construcció d´una torre per a les campanades del rellotge. S’'utilitzà un aparell regular de cantons de pedra. La part dreta de la façana no s'acabà d’'enllestir fins el 1913, però seguint el projecte original. L'any 1934 foren reformats els baixos. Sembla que aquestes reformes, almanco en els seus inicis, varen córrer a càrrec d´Antoni Vaquer i Noguera, però pensa’m que la inversió de Pere d'Alcántara Peña, que se´n va fer càrrec a partir de 1891, fou la més decisiva. Delata aquest fet l´estil neogòtic de la façana, el qual concorda amb la tendència històrica habitualment practicada pel mestre.La façana, amb rigorosa simetria, està estructurada en tres plantes separades per una senzilla motllura que només es trenca al cos central, el qual remarca la zona d´ingrés. La planta baixa ve definida per un pòrtic d´arcs ansa-paners sostinguts per amples pilars i una coberta de voltes d’'aresta de cinc trams, separats per arcs faixons. Tot el pòrtic s´aixeca sobre un podi amb escalons d´accés a la zona central i laterals.Cal assenyalar que en altre temps aquest era el lloc on es feia el mercat. L´entrada a la Sala està formada per un portal forà d´amples dovelles, que era l´antic portal del casal de Can Bordoy, enderrocat l´any 1933 i traslladat al lloc actual amb motiu de la reforma de 1934.El Segon pis presenta grans finestres emmarcades per fines motllures i protegides per trencaaigües sobre culs-de-llàntia ornamentats amb elements vegetals. Al centre sobresurt el balcó, el qual remarca la zona d´ingrés a la Sala. El tercer pis, de menor alçada, definit per la disposició, simètrica de finestres més petites, també emmarcades per fines motllures però amb una decoració de traceria que dibuixa arcs conopials al seu interior. A la zona central, sobre el balcó, apareix tallat amb relleu l´escut de Felanitx i es remata amb un àtic que trenca la continuïtat de la teulada. Aquest presenta al seu interior un rellotge i està emmarcat per un trencaaigües que descansa sobre culs-de-llàntia amb decoració vegetal carnosa. Finalment s´ha de destacar l´amplada volada de la barbacana que remata tota la façana, així com la disposició del campanar amb arcs ogivals, el qual es pot observar des de la façana lateral."(2)"Es decideix reformar íntegrament l´edifici, per poder adaptar-lo a les necessitats del dia d´avui. Les obres començaren el 23 de desembre de 2008 amb la idea de suprimir les barreres arquitectòniques i reformar la totalitat de les plantes. La reforma es fa només de l’'interior de la Sala conservant l’'estructura de l’'edifici i la façana original. La data de finalització de les obres va ser el 24 de juny de 2010."(3)(1)BARCELÓ ADROVER, A.; BENNÀSSAR COLL, B.; SALVÀ SIMONET, B. Guia dels pobles de Mallorca. Felanitx. Última hora/Diari de Mallorca. Mallorca, 2003.(2)BARCELÓ MARTORELL,A.; BENNÀSSAR COLL, B.; BONET BURGUERA, A.; MONTSERRAT GARCIAS, C. El patrimoni artístic de Felanitx. Itineraris per la ciutat. Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Mallorca, 2001.(3)XAMENA, P.; BENNÀSSAR, C. La Sala de Felanitx. Mallorca, 2011.
Fotos la Sala
Biblioteca
ES GURUGÚ
(ACTUAL BIBLIOTECA MUNICIPAL)
Carrer d'en Pizà, 13
"Es Gurugú és un mot toponímic, un nom estrany que remet a Mallorca a un dels enclavaments bèl•lics de la guerra colonial d´Espanya a Àfrica. Bateja el lloc més alt d'es castell, l´antiga alqueria de Felanis (Felanitx) berber i musulmà.L´any 1910, es construí en el carrer de Pizá, a la part més alta de la Ciutat de Felanitx, un Teatre amb el nom de "Teatro Novedades", però la gent li posa el de "es Gurugú". Deixà de funcionar com a teatre l´any 1918."(1)El nucli cultural d'es Gurugú, va estar format per persones que es consideraven alternatives i no catalogades, en mans d´un col•lectiu de pintors, poetes, actors, cineastes, editors i músics. El centre va ser impulsat per col•lectius Pruaga i Recerca.Bona part dels protagonistes són creadors contemporanis de Barceló i de generacions més joves, com Rafel Joan, Toni Bauzà, Bernat Sansó. Aquests i molts altres varen cobrir el complex programa d´actes, que es varen dur a terme a es Gurugú.L´abril de 1997, el Mercat Municipal va ser traslladat a És Gurugú, amb motiu de la reforma del Mercat.El Poeta i músic Pau Riba, en el 2001 va realitzar una festa amb motiu del tancament d'es Gurugú com Centre d´art.Després del tancament d'es Gurugú, es va dur a terme una reforma de l'edifici, aquesta reforma va consistir en la realització d´un edifici de cinc plantes, per albergar la Biblioteca Municipal “Joan Estelrich”, que va ser inaugurada l´agost de 2003.(1)XAMENA, P. Felanitx mot a mot. Felanitx, 1991.
Fotos biblioteca
Activitat 1
ITINERARI 11. Cerca informació sobre el poble de Felanitx al segle XIX i respon a les preguntes següents. a. Quin canvi va sofrir el poble de Felanitx respecte dels segles anteriors? b. Al segle XIX les explotacions vitícoles de França van patir l’'atac de la fil·loxera. Cerca informació sobre aquest insecte. c. Quina conseqüència va tenir per a Felanitx aquest fet? d. A quin sector de producció es dedicava majoritàriament Felanitx? e. Quines conseqüències van tenir per a la comunicació i el transport l’'auge de la producció vitícola i d’'aiguardent a Felanitx als segles XIX i XX? 2. Cerca informació sobre la classe burgesa felanitxera del segle XIX i respon a les preguntes següents. a. Quin va ser el motiu de l’'increment de la classe burgesa a Felanitx? b. A que es dedicaven majoritàriament? c. Com era la seva forma de vida? Investiga com podia ser la seva manera de vestir-se, com eren les seves cases, la seva manera de desplaçar-se... I després realitza un mural amb tota aquesta informació. d. Que tenen en comú arquitectònicament Can Vica, Can Galera i Cas Notari Vell? Cerca informació sobre l’'estil arquitectònic en el que estan construïdes aquestes cases i comenta quines són les seves característiques. També hi ha informació d’'aquestes cases a l’'apartat del carrer Nou. 3. Després d’'haver llegit la informació de la Font de Santa Margalida, respon a les següents preguntes: a. Quins són els orígens de sa Font de Santa Margalida? b. Per què la font rep el nom de Santa Margalida? c. A un full fes un dibuix de sa font. Si t’'és més fàcil visita-la i fes el dibuix observant-la. Quina forma té la font? A que és degut? 4. A la porta de Can Prohens hi ha un element ja quasi extingit dels portals mallorquins antics. Es tracta del colcador, únic ja a tot el poble. Quina forma té aquest element? Per a què devia servir? Avui en dia tendria algun tipus d’'utilitat? Per què?5. L’'escultura del foner de la plaça de la font de Santa Margalida ens recorda la prehistòria mallorquina, on aquests homes es feren famosos per tota la mediterrània, pel seu caràcter guerrer. Cerca informació sobre la prehistòria del teu municipi i informa’'t sobre la forma de vida dels foners i a quines guerres participaren. Tota la informació la pots resumir a un mural.6. De quin any data l’'actual parròquia de Sant Miquel? Sempre ha estat Sant Miquel el titular de la parròquia? Si és que no, escriu el nom de l’'anterior titular?7. Per quin motiu es va haver de construir un replà davant l’'església?8. Aquí on avui en dia està situat el mercat municipal, quins edificis hi havia? Queda algun element d’'aquests edificis al poble? A on? 9. Has vist mai a na Maria Enganxa? Fes un còmic de com seria una trobada dels teus amics i tu amb na Maria Enganxa. El còmic pot tenir la durada que vulguis. 10. A can Galera i a cas Notari Vell hi ha un camí de bísties. Per a què devia servir?11. Quin va ser el terrible fet que succeí l’'any 1844 a Felanitx. Què ens queda d’'aquell fet?12. Què ens crida l’'atenció de la façana de l’'església de la Caritat?13. On estava ubicat antigament el mercat del poble? 14. L’'escultura de sa Pagesa sempre ha estat situada al costat de l’'església de Sant Miquel? Cerca informació sobre els vestits de pagès i els vestits de senyors i anota les diferències entre els dos tipus.15. Quines utilitats va tenir l’'edifici de la biblioteca municipal en altre temps? D’'on prové el nom de gurugú?
FELANITX
Inici
Itinerari 2
|
Itinerari 4
|
Itinerari 3
Inici
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Curiositats i Llegendes
